|
|
L'ESTARTIT, L'INDRET MARÍTIM DE TORROELLA DE MONTGRÍ
 |
Vista des del mar del port de L'Estartit amb la muntanya
al fons de
Roca Maura de 225 metres |
Torroella de Montgrí està situat en la part nord-est s'emplaça en la frontera entre l'Alt i el Baix Empordà, una frontera que en el segle XIII va tenir unes connotacions històriques reals.
Aquestes connotecions històries entre moltes eren la geogràfica, Torroella de Montgrí fou la frontera entre el comtat d'Empúries i el comtat de Girona, que ja des de l'any 897 depenia dels comtes de Barcelona.
S'hi va construir el baluard fronterer que hauria d'haver estat la frontera real entre els dos comtats, el conegut Castell del Montgrí.
Fet construir per Jaume II, el Just (València,1267 - Barcelona,1327) a l'any 1294 en caràcter de guaita i defensa en front del comte d'Empúries, en aquell moment, Ponç V (1264-1313), però degut a la decadència continua del Comtat d'Empúries, i per tant, desaparegut el perill, mai es va acabar de construir.
Els límits actuals dels municipi són el municipi de L'Escala, que ja forma part de la comarca de l'Alt Empordà i Bellcaire d'Empordà per la part nord, el d'Ullà i Gualta per la part oest, el de Fontanilles i Pals per la part sud, mentre que la part est està limitat en la seva totalitat pel mar.
 |
Muntanya del Montgrí amb el
Castell en la cota superior
a 320 metres d'altitud |
La seva orografia i relleu és molt variat, des de la plana, fins la muntanya, passant per una costa amb amples platges, però també amb petits racons i cales idíl·liques en el tram entre L'Estartit fins la Cala Montgó, la última cala per la part nord del Baix Empordà.
La plana del Baix Ter, amb cotes d'altitud entre 1 a 4 metres, és partida pel riu més important de les comarques gironines; el Ter, que desemboca en el mateix municipi en el paratge de la Reserva Natural parcial dels Aiguamolls del Baix Empordà, entre la platja de l'Estartit i la platja de la Gola del Ter. La plana té una gran riquesa ecològica i natural amb paratges protegits com: Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, la Reserva Natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter i altres espais com, la platja de Fonollera o les vores del riu Ter.
Per la part nord té dos gran bloc muntanyencs: El massís del Montgrí i la muntanya Gran, i un altre de més petit conegut com el Serrat Llarg. La cota d'altitud màxima és on hi ha el castell, que té 320 metres. Altres punts són el Mont Pla de 310 metres, el Puig Rodó de 308 metres, Roca Maura de 225 metres o el Puig de La Palma de 148 metres entre molts altres.
Tot aquest espai limitat pel mar, el municipi de L'Escala, el de Bellcaire d'Empordà i Ullà, forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Disposa de gran nombre de camins per a BTT i caminar en molts indrets del seu territori. En la part sud, s'hi troba la Vall de Santa Caterina, i l'ermita que venera la santa alexandrina.
La part marítima del Parc Natural, s'inicia en el Cap de la Barra al costat de L'Estartit, i en direcció nord va seguint la costa, farcida de racons de gran bellesa, coves, i petites cales, algunes només accessibles per mar. Es una zona idònia per a la pràctica del submarinisme, racons dels quals han d'ésser visitats per gent molt experta i amb ample experiència en aquest tipus d'activitats, amb un elevat sentit de la responsabilitat i baix nivell d'atreviment i menyspreu del risc, donada la perillositat d'alguns racons i coves.
 |
Platja de L'Estartit amb les Illes Medes al fons |
La franja litoral del Parc Natural, acaba a la Cala Montgó, que en la part que pertany al municipi de Torroella de Montgrí conserva tot el seu encant natural, mentre que el que pertany a L'Escala és una gasòfia urbanística.
Pel que fa a les comunicacions, a Torroella de Montgrí s'hi arriba bàsicament per tres carreteres: Per la mateixa C-31 que la travessa, amb una part de Figueres o Girona, enllaçada amb la GI-634 i, l'altre que ve de Palafrugell i Palamós.
S'arriba a Torroella de Montgrí també per la GI-643 des de Girona, per Parlavà. Per carretera també hi ha servei d'autobusos on les companyies més importants són: Ampsa i Sarfa.
L'accés per mar, és per L'Estartit a tant sols sis quilòmetres, i el qual disposa de port amb capacitat per a 680 amarradors per a embarcacions de quatre a vint-i-cinc metres d'eslora, onze molls i un recorregut lineal de molls de 1100 metres.
Torroella de Montgrí, tot i ésser un nucli important d'habitants del Baix Empordà, mai ha disposat de tren com altres poblacions, Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell o Palamós.
La importància dels ports de poblacions més nombroses com Sant Feliu de Guíxols i Palamós, que a més estan situades al costat del mar, conjuntament amb la indústria del suro molt important en les comarques gironines al llarg dels segles XIX i XX, foren factors claus per a poder disposar de tren de via estreta.
 |
El riu Ter arribant a la seva desembocadura al mar entre
la
platja
de L'Estartit i la Gola del Ter
|
A més les línies de tren va ésser dos, avui ja desaparegudes: la línia de tren de via estreta entre Girona i Sant Feliu de Guíxols, per Llagostera i el de Girona a Palamós, per La Bisbal d'Empordà i Palafrugell.
Uns aspectes econòmics industrials, de situació i port marítim que no tenia Torroella de Montgrí en aquella època. Actualment i abans, l'estació més propera de tren està situada a Flaçà, a 18 Km. on hi ha la línia Barcelona-Portbou.
Torroella de Montgrí és un municipi que disposa de nou entitats de població més els masos disseminats, on els més importants nuclis són el mateix Torroella de Montgrí com a capital on s'hi concentra el 60% de la població i, L'Estartit amb un percentatge del 28 %, la resta d'un 12% de la població és la dispersa en diferents urbanitzacions, veïnats i masies.
Els montgrins i montgrines, també dits torroellencs, tot i que aquest gentilici és més emprat pel de Torroella de Fluvià, a l'Alt Empordà, són els habitants del municipi de Torroella de Montgrí, un nom que té les seves arrels en el segle XIII quan era designada com "Turrucella in Montegrino", o simplement "Turredella". Una etimologia que sembla tenir el seu origen en "torre" o "torrelló" que era la torre adherida als murs o muralles de protecció i defensa d'una ciutat.
PARC NATURAL DEL MONTGRÍ, LES ILLES MEDES I EL BAIX TER
 Properament ...
 |
|
|
|
Escut |
Bandera |
Logo turístic |
 |
|
|
 |
TORROELLA DE MONTGRÍ EN XIFRES |
|
|
GENTILICI |
Montgrí, montgrina
Estartidenc, estartidenca (*) |
| (*)
Aquest gentilici no consta en l'assessorament lingüístic del Parlament de Catalunya |
SUPERFICIE DEL MUNICIPI |
65,9 Km2 |
COMARCA |
Baix Empordà |
PARTIT JUDICIAL |
La Bisbal d'Empordà |
DEMARCACIÓ ELECTORAL |
La Bisbal d'Empordà |
BISBAT |
Girona |
CODI POSTAL |
17258 |
MERCAT SETMANAL TORROELLA |
Dilluns |
MERCAT SETMANAL L'ESTARTIT |
Dijous |
COORDENADES GPS (Torroella) |
Latitud N 42.042272º - Longitud E 3.127347º |
COORDENADES GPS (L'Estartit) |
Latitud N 42.055435º - Longitud E 3.1299316º |
ALTITUD (Torroella) |
2 metres |
ALTITUD (L'Estartit) |
|
CIUTATS AGERMANADES |
|
|
|
FESTA MAJOR TORROELLA |
Agost |
FESTA MAJOR DE L'ESTARTIT |
Juliol (Santa Anna) |
| |
|
WEB AJUNTAMENT |
|
WEB DE TURISME |
|
| |
|
 |
|
|
|
El temps a L'estartit |
MeteoCat |
Trànsit |
|
|
|
|
 |
 |
Bibliografia |
| |
• TORROELLA I L'ESTARTIT, A.Roviras i E.Torrent, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 2003 |
 |
 |
Internet |
| |
|
|
 |
Canals locals de TV |
| |
|
|
 |
Premsa comarcal i local, Revistes i Publicacions |
| |
Revista El Montgrí - Revista Municipal d'Informació i Cultura
Emporium |
|
 |
Música |
| |
|
|
 |
Plànols i Mapes |
| |
Torroella de Montgrí
Sobrestany
L'Estartit |
|
|
 |
|
VICENÇ BOU I GELI
Músic i compositor |
Torroella de Montgrí
(1885 - 1962)
|
|
|
Vicenç Bou és un dels més prestigiosos i prolífics compositors de sardanes, entre les quals n'hi ha moltes que s'han convertit en un veritable clàssic i tot un símbol sardanístic que en cap cas poden deixar de tocar-se en esdeveniments assenyalats.
Vicenç Bou i Geli va néixer a Torroella de Montgrí el 19 de gener de 1885 en el sí d'una família de musics, ja sigui per part de pare i d'oncles materns. El seu pare Genís Bou, fou qui primer li va donar les matineres lliçons de música i instrument, ja que en aquella època era fiscorn de la cobla La Lira de Torroella de Montgrí.
La Cobla La Lira una de les més antigues de Catalunya, fou fundada pels vols de l'any 1850, i va ésser la primera formació que s'hi incorporà Vicenç Bou de molt jove, on també hi havia el seu pare i tres oncles materns. Continuar els estudis musicals amb el mestre Pere Rigau i Poch (Torroella de Montgrí,1868 - 1909) i que li permetrà continuar en la Cobla La Lira de trombonista.
Va continuar la seva formació musical amb Josep Reixac, que era professor en el Liceu i que el va introduir en el coneixement del violí, seguint els estudis musicals amb altres professors com Josep Maria Soler Muntaner (La Bisbal d'Empordà,1872 - 1936) o també amb el palsenc Josep Pi i Pascual (Pals,1873 - 1944), completant d'aquesta manera la seva formació musical.
A l'any 1902 només amb 17 anys, entra a formar part de la cobla els Montgrins, formació on hi estarà 25 anys. Els Montgrins és una formació que va ésser fundada per Pere Rigau i Poch a l'any 1884 i que va néixer amb el nom de "Cobla Orquestra Montgrinsés", essent considerada actualment la més antiga de Catalunya en actiu.
Amb 41 anys mor el fundador i director dels Montgrins Pere Rigau; aquest luctuós fet comporta que amb 24 anys, Vicenç Bou agafi la direcció de la Cobla i passar a ésser el flabiolaire. En els Montgrins hi estarà des de l'any 1902 fins el 1927, dels quals, d'aquest vint-i-cinc anys, divuit en serà director i ànima de la formació.
Els Montgrins com tota cobla, per tal de diferenciar-se d'altres formacions i adquirir una personalitat pròpia, calia que interpretessin les seves pròpies sardanes.
D'aquesta manera, als 24 anys, Vicenç Bou començaria a composar les primeres sardanes, on "Esperança" i "Cants de Maig" en serien les primeres i prolegomen d'una fructífera carrera de sardanes d'agradable melodia, enganxadisses i altament agradables a l'oïda, que amb rapidesa foren acceptades i lloades pels músics, sardanistes i públic en general.
Després en seguiran moltes altres d'alt nivell i popularitat, que entraran amb força en el món de la sardana com, "El saltiró de la cardina", "Angelina","Girona aimada" o "Llevantina", totes elles de gran qualitat musical i emocionals.
 |
Vicenç Bou i la seva esposa Teresa Rubau |
A l'any 1906 mentre formava part dels Montgrins, es va casar amb Na Teresa Rubau, on el matrimoni va tenir cinc fills: Pere, Lluis, Rogeli, Just i Teresa.
Quan a l'any 1915 una de les sardana de Vicenç Bou, "El saltiró de la cardina" fou escollida per l'escriptor, periodista i poeta Josep Maria Francès i Ladron de Cegama (Lleida, 1891 - Mèxic, 1966), va significar un canvi radical en la seva vida, tant musical com personal.
Pageseta moreneta,
vull cantar-te una cançó;
vull dir-te d'una vegada
que també t'estimo jo.
Com es mimen i s'estimen
per les branques els ocells,
per què no hem d'amanyagar-nos
tu i jo com fan ells? ...
Moltes cupletistes del Paral·lel de Barcelona, com Mercè Serós Ballester (Saragossa,1900 - Barcelona,1970) o Pilar Alonso Moll (Maó,1897 - Madrid,1980) entre d'altres, es van fer seves la cançó.
 |
El Paral.lel de Barcelona durants els anys
vint, quan hi residia Vicenç Bou |
Aquesta entranyable avinguda de Barcelona, durant els anys de la postguerra europea (1914-1918) i abans de l'esclat de la Guerra Civil (1936-1939) i, que deu el seu nom a la coincidència del seu traçat amb el paral·lel 41º 22' 30", es va convertir en el nucli de la vida nocturna, de lleure i bohèmia de la Barcelona de l'època.
Una avinguda repleta d'animació, vida i activitats, pel gran nombre de teatres, sales de festa, cafés, sales de ball, Music-halls, sales d'espectacles i molts restaurants i cafeteries amb amplies terrasses.
|
Vicenç Bou recordat en un programa a TV3 |
En aquest ambient barceloní, però també en la ciutat en general, la música de Bou sonava arreu, discs, emissores, teatres de varietats entre d'altres, en base sobre tot a la seva "El saltiró de la cardina" que era popularitzada cada dia més, per les cupletistes i cantants, i que dia a dia s'aniria afegint noves melodies essent d'aquesta manera Vicenç Bou cada cop més conegut pel públic en general i que reclamava la seva presència a la ciutat comtal.
D'aquesta manera a l'any 1927 deixa la Cobla Montgrins i es trasllada a viure a la Ciutat Comtal, fent vida bohèmia i molt activa en les activitats del Paral·lel. La famosa cupletista Francisca Marqués López "Raquel Meller" (Tarassona, Saragossa, 1888 - Barcelona,1962), li va encarregar cançons, les qual va cantar durant anys.
Dissortadament van arribar temps difícils i tràgics; el 18 de juliol de 1936 esclatava la Guerra Civil i com moltes famílies, la teva també en patiria les conseqüències. Deixava per sempre la Barcelona animada i que tant n'havia gaudit per retornar a Torroella de Montgrí en moments molt difícils, on un altre fet el neguitejaria; la marxa al front de tres dels seus fills, en Pere, Rogeli i Just, amb la penya afegida, que Pere el gran, ja no tornaria.
 |
Espai dedicat a Vicenç Bou i a Pere Rigau, en el Museu de la Mediterrània - Can Quintana
de Torroella de Montgrí |
Acabada la guerra, Vicenç Bou amb 54 anys, va viure una postguerra difícil com la majoria de les famílies, fins que el fill Rogeli va posar una barberia i a poc a poc les coses van anar millorant.
Per aquella època, ni Barcelona ni altres indrets de Catalunya no l'oblidaven. El grup "Els Amics d'en Bou" entre altres, el van homenatjar en diferents ocasions i llocs, fet que ja ho havien fet a l'any 1916. Un dels llocs que segurament va quedar més enamorat de l'acolliment devia ésser Calella (Maresme), en un homenatge a l'any 1953, i d'on en va sortir una nova sardana "Record de Calella".
Si a l'any 1915 fou el poeta Josep Maria Francès qui va posar lletra a la sardana "El saltiró de la cardina", a l'any 1952 fou el seu fill Rogeli, qui va escriure la lletra d'una altra sardana, potser la més entranyable per la seva gent i la seva vila, "Torroella Vila Vella":
Prop del Ter i al peu de la muntanya,
vora el mar bell i altiu;
sota un cel rogent de tramuntana:
-Ets espill de l'Empordà!
-Ets espill de l'Empordà!
Tens l'encís de la nostra Costa Brava,
sol ardent, radiant;
tot el goig d'un viure ple d'insomni.
-Jo et tinc dintre del meu cor!
-Jo et tinc dintre del meu cor!
.....
El dia de Reis de 1962, moria a Torroella de Montgrí Vicenç Bou, traspassava la persona, però quedava per sempre la seva obra, un gruix d'unes 200 composicions entre sardanes i altres melodies per enriquir la cultura del nostre país.
 |
Torroella de Montgrí en record del seu gran mestre Vicenç Bou i Geli |
Una persona estimada i respectada que en deia Josep Pla:
"L’escriptura de Vicenç Bou és considerada fascinadora i irresistible. Les seves sardanes decanten el cos i l’esperit cap a un ‛dionisme’ franc i explícit, gràcies a les quals l’àrea de la sardana s’ha eixamplat considerablement. Han fet ballar tothom, fan ballar tothom, converteixen l’espectador de passiu en actiu. Les seves sardanes han contribuït a la formació de la manera moderna de ballar-les.” |
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
| |
|
